Pàgina:Canigó (1901).djvu/30

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat validada.

 Llisquívola es la proa y cisellada
 pe'l més traçut pastor del Pirineu,
 en la toya de flors ab que está ornada
 se veuhen les mans d'or de Flordeneu.


 A cada banda vogan tres remeres
 de vert vestides, com lo mes d'Abril,
 soltes al vent les fines cabelleres,
 per si calen més llaços á Gentil.


 A la primera y més suau remada,
 se posan totes sis á refilar;
 així entre onada perlejant y onada
 refilan sis sirenes de la mar.


 —Somía,—cantan,—somía,
 deixa volar ton cor bell,
 mentre'l somni no's desnía,
 com de sa branca l'aucell.


 Aygues de neu te breçolan,
 te vetllan cors virginals,
 aixam d'abelles que volan
 del teu hermós al encalç.


 Los somnis son unes ales
 per volar dintre l'edem;