Pàgina:Canigó (1901).djvu/32

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat validada.


 Ja rossola suau sobre l'argila,
 ja'l llahut se revincla en lo sauló,
 ja rellisca onejant com una anguila
 de l'áliga marina al tenir po'.


 L'estany se divideix en amples braços,
 com en branques y brots roure aglaner,
 y surten tots á dar festívols paços,
 com nins ajogaçats dintre'l verger.


 Dels plorosos desmays besan la soca,
 coronan los oasis de verdor,
 saltironan com xays de roca en roca,
 donan á beure perles á la flor.


 Deslligan més enllá ses cabelleres
 y florejan les ones riu avall,
 com náyades que nadan joganeres
 en rieró de márgens de cristall.


 Ja'l rieró anguileja pe'l boscatge,
 argentina llisona1 vers son cau,
 ja en gorch mitj-aturantse entre'l fullatge
 derrera un vel verdós, sembla un ull blau.


 Plegats los rems, com ala que no vola,
 los dits de les donzelles argentins