Pàgina:Canigó (1901).djvu/34

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat validada.


 L'hermós blauhet que entre nenúfars nía,
 vola gaudintse al seu voltant joliu,
 ramellet de gemada pedrería
 que's trameten jugant l'herbey y'l riu.


 Los arbres, ajupits sobre les ones,
 forman arcades de fullatge y ponts,
 deixant caure ses flors com papallones
 que á posarse devallan á sos fronts.


 Del aromer ne plouhen de groguenques,
 de bolves d'or del Potosí polsim;
 del magraner poncelles vermellenques,
 de pedres fines irisat ruixim.


 En l'ombrívola aubaga de Batera
 al cor penetran d'obelisch de gel,
 caverna ahont diáfana gelera
 traspuar deixa la claror del cel.


 Eixa encantada habitació es una ala
 del palau de la Goja soleyós;
 al vèurel ell entrant desde l'escala,
 anyora menys lo firmament clarós.


 Al últim bes del sol ponent, blanqueja
 com un colom entre'l fullatge vert;