Pàgina:Canigó (1901).djvu/36

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


 Arcades de cristall se succeheixen,
 altres deixantne veure ençá y enllá,
 damunt blanchs capitells ahont floreixen
 palmeres que l'abril enjoyellá.


 Rengleres de pilars, com jonchs de marbre,
 alçan en l'ayre cúpules de gel,
 com sosté sa brancada'l tronch d'un arbre,
 entre fruytes y flors mostrant lo cel.


 Les cúpules coronan l'ampla sala
 hont dringa la baixella d'or y argent,
 la perdiu blanca sos perfums hi exhala,
 gerda xicoyra l'apetit hi encen.


 Allí grogueja la daurada bresca
 de regalada mel de romaní;
 allí escumeja llet de dayna fresca,
 més blanca que la gebre del matí.


 Lo préssech d'Illa com pom d'or rosseja,
 no tant com lo rahim de Tarascó,
 la cirera d'arbós hi vermelleja
 ab lo gínjol rihent y l'ametlló.


 La magrana pledeja ab la maduixa
 á quí traurá més ensucrats rubins,