Pàgina:Canigó (1901).djvu/39

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.

 tot de cristall sembrat de pedrería,
 tribut que duhen eixos rius als mars.


 Aèrea escala á cada cap s'esbranca,
 baixantse á unir les dues al jardí,
 es com la neu sa pedra menos blanca,
 los poms de la barana d'argent fi.


 Arriat per set daynes amansides,
 allí'ls espera un carro volador;
 pren, al pujarhi, Flordeneu les brides
 y se'n porta á volar son aymador.