Pàgina:Canigó (1901).djvu/7

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat validada.


 apar que hi entren d'aquells cims y planes
 ab lo jovent totes les flors boscanes,
sols per besar les plantes al Sant que aquí'ls somriu.

 Culliren á faldades les donzelles
 pèsols d'olor, violes y roselles,
y al veure dins lo temple lo cavaller Gentil,
 entre ell y Sant Martí les comparteixen
 y á ruixades al front les hi espargeixen,
com en lo front dels arbres fruyters lo mes d'abril.

 Avuy s'escau l'aplech á l'hermitatge:
 endiumenjats hi van en romiatge
pagesos y artigayres, pastors y cavallers,
 y á Sant Martí quiscun un dó demana,
 un dó que'ls concedeix de bona gana,
als camps bones anyades, infants á ses mullers.

 Les nines y donzells no pregan gayre,
 que'ls tempta, umplint de melodíes l'ayre,
la verda cornamusa que s'infla sota un pi;
 lo floviol espignador refila
 y al floret de donzelles que desfila
marcant va la cadencia lo colp del tamborí.

 Los passarells ne tenen gelosía
 y trenan ses cansons ab l'armonía;
la tórtora hi barreja son plor anyoradíç;