Pàgina:Canigó (1901).djvu/7

apar que hi entren d'aquells cims y planes
ab lo jovent totes les flors boscanes,
sols per besar les plantes al Sant que aquí'ls somriu.

Culliren á faldades les donzelles
pèsols d'olor, violes y roselles,
y al veure dins lo temple lo cavaller Gentil,
entre ell y Sant Martí les comparteixen
y á ruixades al front les hi espargeixen,
com en lo front dels arbres fruyters lo mes d'abril.

Avuy s'escau l'aplech á l'hermitatge:
endiumenjats hi van en romiatge
pagesos y artigayres, pastors y cavallers,
y á Sant Martí quiscun un dó demana,
un dó que'ls concedeix de bona gana,
als camps bones anyades, infants á ses mullers.

Les nines y donzells no pregan gayre,
que'ls tempta, umplint de melodíes l'ayre,
la verda cornamusa que s'infla sota un pi;
lo floviol espignador refila
y al floret de donzelles que desfila
marcant va la cadencia lo colp del tamborí.

Los passarells ne tenen gelosía
y trenan ses cansons ab l'armonía;
la tórtora hi barreja son plor anyoradíç;