Pàgina:Canigó (1901).djvu/6

 sías sempre capçal de l'ignocencia,
 si't dobla un vent, que sía'l de clemencia:
escut sías pe'l poble y espasa per ton rey.—

 Deixa després la blanca vestidura
 y li donan á peces l'armadura,
damunt lo camisol lo platejat perpunt,
 abriga ab lo capmall sa testa bella,
 son cos gallart y fort ab la rodella
que du les Quatre Barres y un sol ixent damunt.

 Guifre, son oncle, 'ls esperons li posa,
 fent una creu en son genoll, que arrosa
ab una encesa llágrima; l'espasa empunya aprés,
 que á un raig de sol lluheix damunt de l'ara,
 y á Gentil per cenyirla se prepara,
del puny á la creuhera fentli donar un bes.

 Tres colps ab ella sobre'l dors li dona,
 derrera injuria que'l guerrer perdona,
mentres li diu l'asceta:—L'espasa es una creu;
 batalla y vènç com Jesucrist ab ella,
 ama de cor aqueixa esposa bella,
que no l'arranquen vida ni mort del costat teu.—

 La hermita es com un ou atapahida
 de vells, donzelles y minyons que hi crida
de la sonora esquella lo tritllejar festiu;