Pàgina:Canigó (1901).djvu/6

sías sempre capçal de l'ignocencia,
si't dobla un vent, que sía'l de clemencia:
escut sías pe'l poble y espasa per ton rey.—

Deixa després la blanca vestidura
y li donan á peces l'armadura,
damunt lo camisol lo platejat perpunt,
abriga ab lo capmall sa testa bella,
son cos gallart y fort ab la rodella
que du les Quatre Barres y un sol ixent damunt.

Guifre, son oncle, 'ls esperons li posa,
fent una creu en son genoll, que arrosa
ab una encesa llágrima; l'espasa empunya aprés,
que á un raig de sol lluheix damunt de l'ara,
y á Gentil per cenyirla se prepara,
del puny á la creuhera fentli donar un bes.

Tres colps ab ella sobre'l dors li dona,
derrera injuria que'l guerrer perdona,
mentres li diu l'asceta:—L'espasa es una creu;
batalla y vènç com Jesucrist ab ella,
ama de cor aqueixa esposa bella,
que no l'arranquen vida ni mort del costat teu.—

La hermita es com un ou atapahida
de vells, donzelles y minyons que hi crida
de la sonora esquella lo tritllejar festiu;