Pàgina:Canigó (1901).djvu/76

 Mes eix es meu, cap reyna del món té millor trono;
 á cap fins les boyrades humils besan lo peu;
 y aixó y mon cor y vida y esdevenir te dono;
 ací, al nivell dels astres, de gloria te corono,
 més alt sols está Deu.


 Oh! mira mes companyes com á enjoyarte volan
 en carros de boyrina de polsaguera d'or;
 algunes per lliseres de neu y herba roçolan
 fins que, de joyes plena sa falda, s'enarbolan
 parlant de nostre amor.


 A aixams així á trench d'alba les áurees abelles
 murmurioses volan vers l'ametller florit.
 Oh! mírales còm pujan, qué cándides y belles!
 no son més aixerides al vespre les estrelles
 quant pujan al zenit.—



 MONTANYES REGALADES

 una goja volant

 Jo veig una rosa vera,
 una rosa y un clavell,
 ditxosa la primavera
 que pot férsen un ramell.
 Llur test d'or es la montanya,
 quín gerro tan grandiós!