Pàgina:Canigó (1901).djvu/78

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.

 forts gegants l'han aixecada,
 que de pedra ab glavi tosch
 quant los veyan dintre'l bosch,
 fins los roures tremolavan.


 La aixecaren, fent ensalms,
 ab reblums de quatre palms,
 ab palets de quatre canes,
 entre'l secá y l'ayguamoll,
 com la vila de Ripoll
 entremitj de dues aygues.


 Allí tinch lo meu casal,
 tancadeta ab un penyal
 sota'l casal hi há una balma;
 de joyells d'argent y d'or
 allí guardo mon tresor,
 com sos bonichs una garça.


 Lo millor que hi he trobat
 es eix espill encisat
 que enamora á qui s'hi aguayta,
 lo mánech sol que sosté
 aqueix diamant serè
 val la corona d'Espanya.