Vés al contingut

Pàgina:Canigó (1901).djvu/79

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.

chor de gojes

Montanyes regalades
son les de Canigó,
elles tot l'any floreixen,
primavera y tardor.


la de galamus

De les valls del Rosselló
Galamus es la més bella,
oberta á la llum del sol
n'apar una mare-perla,
n'apar un cistell de flors
que enarboran les Corberes,
com dalt d'una branca un niu
entremitj de cel y terra.
Hi cantan los rossinyols,
les tórtores hi gemegan,
y les áligues reals
ab ses alasses l'ombrejan.
D'aqueix Camp3 jo'n so la flor,
d'aqueix cel jo'n so l'estrella;
hi tinch la Fo per passeig,
per palau la cova immensa,
per gegantí mirador
lo serradal de l'Esquerda,