Pàgina:Canigó (1901).djvu/79

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.

 chor de gojes

 Montanyes regalades
 son les de Canigó,
 elles tot l'any floreixen,
 primavera y tardor.


 la de galamus

 De les valls del Rosselló
 Galamus es la més bella,
 oberta á la llum del sol
 n'apar una mare-perla,
 n'apar un cistell de flors
 que enarboran les Corberes,
 com dalt d'una branca un niu
 entremitj de cel y terra.
 Hi cantan los rossinyols,
 les tórtores hi gemegan,
 y les áligues reals
 ab ses alasses l'ombrejan.
 D'aqueix Camp3 jo'n so la flor,
 d'aqueix cel jo'n so l'estrella;
 hi tinch la Fo per passeig,
 per palau la cova immensa,
 per gegantí mirador
 lo serradal de l'Esquerda,