Pàgina:Canigó (1901).djvu/84

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.

 Tot escoltant l'infinit
 sa dolça música ha apresa,
 n'apar lo mirall del cel,
 lo cel de la terra.


 Ahí' vespre la vejí
 com dormía en la maresma,
 com dormía cabdellant
 escuma y arena.


 Los coralers de Bagur
 coralan dins llur barqueta:
 —Coralers, si m'hi voleu
 faréu bona pesca.


 Si voleu saber quí so,
 so una fada ampurdanesa,
 les fades del Pirineu
 me diuhen Sirena.—


 Quant ells se tiran al fons
 jo'n sortía ab les mans plenes,
 ells trauhen rams de coral,
 jo aquest ram de perles.