Aquesta pàgina ha estat revisada.
llur teler es de cristall,
de vori la llançadora.
Veusaquí'l vel que han teixit
tot esprés per una boda.
Mon fil era d'or,
d'argent la filosa,
los boscos vehins
m'han pres l'aurora.
chor de gojes
Montanyes regalades
son les de Canigó,
elles tot l'any floreixen,
primavera y tardor.
la fada de rosas
Qué bonica n'es la mar,
qué bonica en nit serena!
de tant mirar lo cel blau
los ulls li blavejan.
Hi devallan cada nit
ab la lluna les estrelles,
y en son pit, que bat d'amor,
gronxades se breçan.
