Pàgina:Canigó (1901).djvu/82

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.

 al cantar del rossinyol,
 al refilar de les gojes.
 Mon fil era d'or,
 d'argent la filosa,
 los boscos vehins
 m'han pres per l'aurora.


 Per devanar lo meu fil
 tinch belles devanadores,
 les montanyes de Bagur,
 les de Bagur y Armen-Roda,
 les serres de Puigneulós,
 les del Mon y Rocacorva.
 La plana del Ampurdá
 may ha duyt millor corona,
 corona de raigs de llum
 trenats ab lliris y roses;
 semblava un pago real
 obrint sa florida roda.
 Mon fil era d'or,
 d'argent la filosa,
 los boscos vehins
 m'han pres per l'aurora.


 Com lo fil era daurat,
 les madeixes eran rosses,
 hermosos cabells del sol
 encastats de boyra en boyra.
 De les Estunes5 al fons
 lo teixían quatre alojes,