Vés al contingut

Pàgina:Canigó (1901).djvu/81

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.

Mon palau es dins un cingle
que'l Freser parteix en dos,
á cada banda de cingle
tinch finestres y balcons,
ab eureres per cortina,
lligaboscos per festó.
De riba á riba abraçantse
vells roures me fan de pont,
los que passarhi m'hi veuhen
me prenen per un colom.
Filla d'Amand4 rey bagauda
encantada allí visch jo,
al valent que'm desencante
prometentli grans tresors,
donarli vida més dolça
y ferlo franch de la mort.
Mentrestant, gentil parella,
prenèu ma corona d'or.


chor de gojes

Montanyes regalades
son les de Canigó,
elles tot l'any floreixen,
primavera y tardor.


la de banyolas

Tota la nit he filat:
vora l'estany de Banyolas,