Pàgina:Canigó (1901).djvu/81

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.

 Mon palau es dins un cingle
 que'l Freser parteix en dos,
 á cada banda de cingle
 tinch finestres y balcons,
 ab eureres per cortina,
 lligaboscos per festó.
 De riba á riba abraçantse
 vells roures me fan de pont,
 los que passarhi m'hi veuhen
 me prenen per un colom.
 Filla d'Amand4 rey bagauda
 encantada allí visch jo,
 al valent que'm desencante
 prometentli grans tresors,
 donarli vida més dolça
 y ferlo franch de la mort.
 Mentrestant, gentil parella,
 prenèu ma corona d'or.


 chor de gojes

 Montanyes regalades
 son les de Canigó,
 elles tot l'any floreixen,
 primavera y tardor.


 la de banyolas

 Tota la nit he filat:
 vora l'estany de Banyolas,