Pàgina:Canigó (1901).djvu/92

 Es alt, ample d'espatlles, de colossal figura,
 un perpunt d'or abriga son pit y sa cintura:
 dels joves de Cartago té l'ayre y la estatura;
 té dels lleons del Atlas lo tronador rugit.


 Una legió sagrada de nobles lo corona,
 seguintlo, com al carro del sol lo resplandor;
 ab una adarga abrigan son cos ampla y rodona,
 ses armes y sa túnica son una llauna d'or.
 Derrera d'ells les tribus de l'Africa negrejan,
 y'ls espanyols sa espasa llarguíssima manejan;
 quant los romans en Cannas llampeguejar la vejan,
 han de deixar per ella llur ensis tallador.


 Ans d'arribarhi, una altra muralla los espera,
 de gran contramuralla li fan los Pirineus,
 dels Alpes es l'abrupta, suprema cordillera,
 muntada per una altra de glaces y de neus.
 Entre ells, en ample fosso, lo Rose fa sa vía,
 serpent que ab una onada l'exércit desfaría,
 gran monstre de set boques que tot ho engoliría,
 sos elefants, ses armes, sos hòmens y sos deus.


 Per forta reraçaga vint mil cavalls segueixen,
 tots ells fills del Sahara, germans del Simoún;
 com los centauros, sella ni brida no coneixen
 los etiops que'ls muntan, poltro y jenet fent un.
 Al vèurels, dalt dels Alpes, la terra italiana
 dirá lo que al Pirene sembla ara dir la plana: