Vés al contingut

Pàgina:Canigó (1901).djvu/97

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.

abraçar en hora trista
lo cadavre del espós;


cántans ¡ay! sa derrera hora,
mes que sía sospirant;
ta veu de lira que plora
s'avé ab eix fúnebre cant.


la de lanós


LAMPEGIA

Hermosíssima es Lampegia,
filla del duch d'Aquitania;
quant del castell al matí
puja á la torra més alta,
á qui la veu desde'l bosch
li apar l'estrella de l'alba,
á qui la veu dintre'l bosch
li apar l'invicta Diana.
L'ha ovirada Abú-Nezah,
governador de Cerdanya,
Lampegia caçava aucells,
á ella'l moro la caça;
quant la té dintre del llaç
cativa se la enmenava,
no li valen, no, l'arch d'or,
ni les sagetes de plata,