Pàgina:Canigó (1901).djvu/97

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.

 abraçar en hora trista
 lo cadavre del espós;


 cántans ¡ay! sa derrera hora,
 mes que sía sospirant;
 ta veu de lira que plora
 s'avé ab eix fúnebre cant.


 la de lanós


 LAMPEGIA

 Hermosíssima es Lampegia,
 filla del duch d'Aquitania;
 quant del castell al matí
 puja á la torra més alta,
 á qui la veu desde'l bosch
 li apar l'estrella de l'alba,
 á qui la veu dintre'l bosch
 li apar l'invicta Diana.
 L'ha ovirada Abú-Nezah,
 governador de Cerdanya,
 Lampegia caçava aucells,
 á ella'l moro la caça;
 quant la té dintre del llaç
 cativa se la enmenava,
 no li valen, no, l'arch d'or,
 ni les sagetes de plata,