Pàgina:Canigó (1901).djvu/98

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.

 ni sos ulls negres, que son
 més homicides encara.
 Mes no sé quí es lo catiu,
 lo moro ò la cristiana;
 si n'es la filla del duch,
 lo cativeri li agrada;
 si no ho es, es que'ls grillons
 á son robador posava.
 —Robadora del amor,
 princesa de l'Aquitania,
 qué vols?—lo moro li diu,—
 mes que sía la meva ánima.
 —La teva ánima es per Deu,
 jo sols vull la teva espasa,
 que abans feresca'l meu cor
 que'l cor de ma dolça patria.—


 Entre Abú-Nezah y lo duch
 pau eterna s'es jurada,
 llaç de flors ab que l'amor
 uneix lo niu y la branca,
 lo moro y lo cristiá,
 lo Llenguadoch y l'Arabia,
 uneix lo día y la nit
 ab una estrella per gafa.
 Llaç de flors que'ls has lligat,
 Deu te dó llarga durada.