Pàgina:Canigó (1901).djvu/99

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.

 II


 Abderraman ho ha sabut,
 vol veure si'l desfaría,
 al crit de ¡muyra'l traydor!
 vers Catalunya camina,
 vint mil hòmens du de peu,
 deu mil de cavallería;
 per davanter va Zeyan,
 brau adalit de la Siria.
 En lo camp es un corcer,
 en los rius es una anguila,
 en lo combat un lleó
 dels de sa terra nadiua.
 Abú-Nezah no'n sab res,
 massa fort l'amor lo lliga;
 quína nit tindrá, si dorm!
 quín despertar, si somía!
 Ab ell dormen sos soldats
 dintre'l fort de Julia-Llivia.
 Oh, Julia-Llivia! á tu y ells
 la hora fatal vos arriba.
 ja l'enemich es aquí,
 ja té les claus de la vila.
 Los defensors son covarts,
 n'hi ha gran escampadiça,
 los uns fugen cap á Llo,
 los altres cap á Angustrina.
 Quan cau lo roure del bosch