Pàgina:Cansons de Montserrat (1885).djvu/24

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat validada.

CANSÓ DE LAS ERMITAS.

Portí corona de dotze ermitas,
las habitavan tretze ermitans;
desde la terra semblan petitas,
desde la Gloria semblavan grans.
 De una á una me las han presas
las dotze perlas del meu collar,
las dotze llántias per Dèu encesas,
¡ay! ja no creman en mon altar.
 Oh Catalunya, sò ta Patrona;
 tórnam, si 't plau,
las dotze estrellas de ma corona,
que de mes puras no 'n te 'l cel blau.

 Com los ascetas d'aqueixa serra
l' home sospira per ser felís;
¡mes ay! no pense trobar en terra
las flors que naixen al paradís.