Pàgina:Cansons de Montserrat (1885).djvu/25

Per que 'n cullissen ells las primicias
n' hi queya alguna de sos jardins,
mes l' home 's tanca l' hort de delicias
hont l' esperavan los Serafins.
Oh Catalunya, sò ta Patrona;
tórnam, si 't plau,
las dotze estrellas de ma corona,
que de mes puras no 'n te 'l cel blau.

Aquí la vida se 'ls escorria
com riereta d' onas de mel;
hora tras hora, dia tras dia,
cantant volavan tots cap al cel.
Quan hi trucava la mort traydora,
- Entra, li deyan, ja estich á punt;
¿del mon vols tráurem? ja n' estich fora;
dels bens que robas no 'n tinch ni un.-
Oh Catalunya, sò ta Patrona;
tórnam, si 't plau,
las dotze estrellas de ma corona,
que de mes puras no 'n te 'l cel blau.

Com dotze cordas de ma arpa hermosa
totas batian per amor mèu;
eran la escala misterïosa
per hont pujava l' ánima á Dèu.