Pàgina:Cansons de Montserrat (1885).djvu/54

De Viquitexts
Jump to navigation Jump to search
Aquesta pàgina ha estat validada.


 anáuhi, si us plau,
 que ma vida acaba.

— Hi aniré, si hi veniu Vos,
 mon clavell desclós
 á la llum del alba.
— ¿Cóm hi puch, Mare, venir,
 si he de redimir
 l' humanal llinatge?

— Ressucitau ben cuytós,
 y anémhi tots dos
 á prendre 'n posada:
en mos brassos Vos seuréu;
 jo damunt la neu,
 la neu que 'l sol daura. —

S'en hi ve ab son únich Fill,
 clarejant espill
 ahont s' enmiralla;
mes lo sol enmorení,
 en tant llarch camí,
 l' albor de sa cara.

L'Angelet, tot sospirant,
 anava serrant