Pàgina:Cansons de Montserrat (1885).djvu/55

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat validada.

 la gentil montanya;
quan hi veu l' hermós parell,
 li feu de mantell
 ab sas blancas alas.

La montanya era un penyal,
 y ara es un coral
 que floreix y esclata;
sa nuesa es un jardí,
 hont vespre y matí
 rossinyols hi cantan.

Benehit l' Angel d' amor
 que serrá eix mont d'or
 ab serra de plata;
benehit qui 'l trono feu,
 hont séu lo bon Dèu
 y la Verge santa.