Pàgina:Cansons de la terra (1866).djvu/122

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat validada.


A la bora de la mar—n' hi ha una donzella
que 'n brodava un mocador—qu' es per la reyna.

Quan ne fon á mig brodat—li faltá seda:
veu vení' un bergantí y diu:—¡Oh de la vela!

Mariner, bon mariner—¿que 'n portéu seda?
—¿De quin color la voléu—blanca ó bermella?
—Bermelleta la vull jo—que es millor seda.
—Entráu dintre de la nau—triaréu d' ella.
—Quan es dintre de la nau—la nau pren vela.
—Mariné 's posa á cantar—cansons novellas.
—Ab lo cant del mariner—s' es dormideta;
ab lo soroll de la mar—ella 's desperta.
—Quan ella s' ha despertat—ja no 'n véu terra;
la nau es en alta mar,—pèl mar navega.
—Mariner, bon mariner—portáume á terra
que á mi 'ls ayres de la mar—me 'n donan pena,
—Aixó si que no 'u faré—qu' heu de ser meva.
—De tres germanas que som—so la mes bella.
L' una es casada ab un duch—l' altra es princesa
y jo pobreta de mí—so marinera.
L' una du faldillas d' or—l' altra de seda,
y jo pobreta de mí—'n duch de estamenya.
—No n' es d' estamenya, no,—que n' es de seda
no sou marinera, no,—que 'n seréu reyna,
qoe jo sò lo fill del rey—de l' Inglaterra,
y set anys que vaig pèl mar—per vos donzella.