Pàgina:Cansons de la terra (1866).djvu/123

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat validada.


Variants.

Vers 2.
Que broda d' un mocador—la flor mes bella.
Vers 4.
Veu venir un mariner-pèl mar navega.
Vers 6.
—¿De quina seda voléu—blanca ó bermella?
Vers 13.
Quan ella s' ha despertat—pèl mar navega.
Vers 21.
La una tè un vestit d' or—l' altra de seda.

Entre 'l vers 22 y 23 se hi acostuma afegir dos versos mes, que naltres hem separat perqué no segueixen ab igual assonant y 'ls creyém ó corromputs ó pertanyents á una altra cansó que pot ben bé tindre 'l mateix argument, pero que, si es fundada nostra sospita, déu esser rimada ab altres assonants. Diuhen aixis los dos versos:

L' una va ab un cotxe d' or—l' altra de plata
y jo pobreta de mí—ab una barca.

NOTAS.

Eixa cansó es la mes popular y la mes coneguda