Pàgina:Cansons de la terra (1866).djvu/139

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat validada.


—La pietat que tinguereu — al penjar lo meu marit.
Li dòna tres punyaladas: — la primera 'l va ferir,
la segona cáu en terra, — la tercera va morir.


          Variants.

Vers 5.

Se 'n va á trobá' al comandant — al comandant de Madrit
— Deu lo guart lo comandant — ¿si 'l vol treure 'l meu marit?

Vers 16.

— Noble dama es matinera; — á las quatre del matí
treu lo cap á la finestra — véu passar lo seu marit.

Vers 19.

Tres fills ne tinch á la guerra — triaréu lo mes bonich.

Vers 28.

— Se n' arrenca una pistola — y prompte n' hi posa 'l dit.

NOTAS.

Eixa cansó es molt popular y d' ella se n' han fet tota classe de treballs literaris; coneixém novelas y dramas ab aquest argument Tot aixó diu ben clar que 'l fet que ha donat lloch á que 'ls cansoners y poétas se n' amparessen, no es un fet imaginari, si no que, al revès, es ben histórich.

Cada vegada que 's comensa la tonada se torna á dir l' últim vers de la posada d' abans.