Vés al contingut

Pàgina:Cansons de la terra (1866).djvu/180

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.
NOTAS.


Eix romans es molt antich y fill mes ó menys directe de la cansó bretona los dos germans. De esta cansó los provensals ne feren una ab lo titol la pourcheireto y d' eixa isqué lo nostre cant. Las terminacions en é no es lo que 'ns fa creure que sia tret del provensal, res de aixó; mes si 'ns ne fa estar certs la igualtat casi literal dels dos cants. Posarém al peu d'aquesta nota la traducciò del cant Bretó y l' original del cant de la Provensa, y tothom podrá jutgar per sí mateix. Lo personatge que representa al marit en la versió provensal, tè per nom Guillem de Beauvoire; en la bretona passa l' acció al castell de Fouet. En la cansó catalana també porta per nom Guillem lo compte, si be es veritat que en certs indrets se li dona tambè 'l nom de En Francisco de Flores.

LOS DOS GERMANS.

—Si me 'n vaig á la guerra , com penso ferho, ¿ahont ficarè ma muller? ¿A qui deixarè ma dolsa amiga pera que me la guardi? — Enviéula á casa, germá meu! Si 'm voleu fer content, enviéula a casa y s' estará ab mas fillas que son de bona familia!

Poch temps despres feya goig de veure 'l pati del castell de Faoüet tot plé de cavallers , tots ab la creu roja sobre l' espatlla, á dalt de cavall, y ab son penó cada un d' ells: venian á cercar al senyor del castell per anar á la guerra.

Tot just havia aquest eixit del castell, quan ja tots, grans y petits, comensaren á dir á la jove esposa : — Trayéuvos lo vestit de roba bermella y poséuvosen un de roba blanca: poséuvos un vestit blanch qu' aniréu á guardar béns.