Pàgina:Cansons de la terra (1866).djvu/19

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.
Qui está despert s' adorm,
qui dorm no despertará.»

altres desapiadada y aspre:

«—Si 's moren que 's morin
ja 'ls enterrarán,
las tombas son novas
las estrenarán.»

Si 's mostra humil en un indret:

«Llicencia vull demanar
á la meva namorada,
llicencia d' aná' á segar
á Urgell una temporada.»

no triga en deixarse portar del despit y esclama:

«—Lo mal que jo tinch, mare,
vos mateixa me 'l causéu,
matzinas me n' heu donadas,
jo crech que morta 'm veuréu.»

Tan aviat es sarcástica y mofeta:

«Ay en Pere Pau
de Santa Coloma,
tot menjant arrós
s' es cremat la gola.»

com reflexiva y aconselladora:

«Donzellas veyéu lo cas
y si es cosa de pes,
si parléu ab algun jove
feu que no 's burli de res.
     Siáu honestas
     en la conversa,
     no 'ls comportéu
que sols vos toquin la roba
que mes ben vistas seréu.