Pàgina:Cansons de la terra (1866).djvu/18

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


Ja 'ns parla de una dama hermosíssima:


«A Aragò n' hi ha una dama
qu' es bonica com un sol,
tè la cabellera rossa
li arriba fins als talons,


·  ·  ·  ·  ·  ·  ·  ·  ·  ·  ·  ·  ·  ·  ·  ·  ·  ·  ·  ·  

n' es filla del rey de Fransa
germana del d' Aragò
y si acás no ho voléu creure
miréuli lo sabatò,
veuréu las tres flors de lliri
y las armas d' Aragò.»

ja d' una pobre nina casada ab un pastor que

«per sabatas dú una teula,
per mitjas un mesuró.....»

Unas vegadas invoca á la Mare de Deu del Tallat; altras á la creu del padrò. Sempre viu de recorts y quasi may d' esperansas.
Aqui n' es tot senzillesa en son dir:

«N' hi havia un pagés
que 'n tenia una filla,
no la ha volguda dar
als fadrins de la vila.

Mes avall parla ab to metafórich y diu:

«Quan l' aurora haguè parit
lo sol que ja eixia.»

Uns cops es crédula y supersticiosa:

«Un bras de criatura
al foch ne van tirar.