Aquesta pàgina ha estat revisada.
Ja 'ns parla de una dama hermosíssima:
«A Aragò n' hi ha una dama
qu' es bonica com un sol,
tè la cabellera rossa
li arriba fins als talons,
n' es filla del rey de Fransa
germana del d' Aragò
y si acás no ho voléu creure
miréuli lo sabatò,
veuréu las tres flors de lliri
y las armas d' Aragò.»
germana del d' Aragò
y si acás no ho voléu creure
miréuli lo sabatò,
veuréu las tres flors de lliri
y las armas d' Aragò.»
ja d' una pobre nina casada ab un pastor que
«per sabatas dú una teula,
per mitjas un mesuró.....»
per mitjas un mesuró.....»
Unas vegadas invoca á la Mare de Deu del Tallat; altras á la creu del padrò. Sempre viu de recorts y quasi may d' esperansas.
Aqui n' es tot senzillesa en son dir:
«N' hi havia un pagés
que 'n tenia una filla,
no la ha volguda dar
als fadrins de la vila.
que 'n tenia una filla,
no la ha volguda dar
als fadrins de la vila.
Mes avall parla ab to metafórich y diu:
«Quan l' aurora haguè parit
lo sol que ja eixia.»
lo sol que ja eixia.»
Uns cops es crédula y supersticiosa:
«Un bras de criatura
al foch ne van tirar.
al foch ne van tirar.
