Pàgina:Cansons de la terra (1866).djvu/17

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.

«—Al infern me l' han donada
     muller leal,
Al infern me l' han donada,
     viudeta igual.
— ¿Per qué allí 'us la han donada
     compte l' Arnau?....
— Per pagar mal las soldadas
     muller leal.....»

Y al fer respondre aixó á la ombra que ha tret del fons de la terra, se recorda del cástich etern que deuhen tindre los condempnats, segons diuhen los llibres sants, y li fa afegir tot desseguida:


«—Vos dich no 'm feu mes l' oferta,
     muller leal,
que com mes me feu la oferta
     mes pena 'm dau.»

Unas vegadas comensa sos cants ab paraulas cristianas:


«—En nom de Dèu comenso
y del Esperit Sant.—»

Altras vegadas 'ls acaba ab versos no gayre ignocents:


«Las monjas de Sant Aymant
totas en finestra están;
veuhen veni un jove galan:
— Galan, galan, busquéu lloguer!
¿De quinas feynas sabéu fer? —
Quan vinguè lo cap del any
dotze monjas tretze...
y la priora 'l mes galan.»