Pàgina:Cansons de la terra (1866).djvu/215

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat validada.


—Catarina l' amor—y à mi ¿que 'm deixéu ara?
—Lo que vos deixarè—no 'us agradará gayre:
lo meu marit penjat,—la sogra esquarterada,
la conyada que tinch—ja le haguessen cremada.

NOTA.

Ab lo títol Lo belo Margoutoun entre 'ls cants populars provensals, n' hi trobém un que es casi igual á aquest; emperó no es tan bonich, de molt, com la Catarina de Liò.

D' aquit n'a vis venir—tres chivaliers d' armado,
Se lou premier a dich:—«O la jolie femme!»
Se lou segound a dich:—«Sieguesso lo ma mio!»
Se lou dermier a dich:—«Couchario ben em' elo!»
Soun conquin de marit—qu' es darrier la bastido,
qu' a 'ntendu les prepaus—tenguts á Margarido,
n' es anat derabar—tres bletos d' aumarino
e n' en a tant foutut—dessus sa paur' esquino
que Goutoun n' a restat—mai de siei me chagrino.