Pàgina:Cansons de la terra (1866).djvu/256

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat validada.



—Ay la mala madrastra—dematí me fa llevar
tant si es nit com si es dia—á la font me 'n fa anar.
 Cercáula si l' heu perduda
 la carta de navegar.


Mare, la mia mare,—á la font no hi vull anar
que 'l meu galant me hi espera—y l' amor me 'n vol robar.
—Ves á la font mes fonda—qu' allá ningú te veurá
sino 'ls aucells que volan—y no saben de parlar,
tenen la llenga llarga,—no la poden doblegar.
Mentre 'l canti s' omplia—lo seu galant va passar.
—Deu te guart Tereseta—si me volias donar,
si 'm volias dar ayga—per mon cavall abeurar.
—Si per cas jo li dono—be me l' haurás de pagar.
Se fica la má á la bossa—cincentas li 'n va donar.
Ella que n' es traydora—se las va posá á contar.
Fica las mans á la bossa—y altras tantas ell li 'n da.
L'agafa per la cintura,—la 'n tira dins d' un joncar;
primeta quan li tirava,—grosseta se 'n va aixecar.
—¿Que me 'n dirá lo meu pare—que n' estich tant á tornar?
—Digas que l' ayga era térbola—que las deixada colar.
—Que me 'n dirá 'l meu pare—quan tant grosseta 'm veurá?
—Digas que has begut ayga—de la font de aquest joncar.
Ay adeu Tereseta—que ara jo me 'n tinch d' anar:
jo me 'n vaig á la guerra—set anys estaré á tornar,
digas á lo teu pare—que te 'n veja de casar,
ó quan vindrè de la guerra—be 't tindrè jo d' esposar.