Pàgina:Cansons de la terra (1866).djvu/257

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat validada.
Variant.
Vers11.


—Si ne voléu beure aiga—de cavall heu de baixar.
—Si de cavall jo me 'n baixo— molt mes me 'n haurás de dar.
—Una dos y tres vegadas—fins que l' amor hi será.


NOTA.

D' aquesta cansò n' hem tret alguns versos en rahò de no ser massa morals. Ab tot y aixó, encara alguns n' hi quedan que per no traure lo sentit al tot de la composiciò 'ls hi deixém. Es una de tantas cansons que serveixen pera acompanyar lo ball en los poblets del Urgell ahont no tenen medis de ferse venir una cobla. Una cobla 's compon de una gralla, un tamborí y un flaviol sonats per dos homes. Lo hu sona la gralla; l' altre 'l flaviol y 'l tamborí. Comparis aquesta cansò ab la traducciò del idili de Teócrit que posém entre las notas y 's veurá que tenen los dos molta semblansa, y encara mes ne tindrian si aquest lo publiquessem tot sancer.