Pàgina:Cansons de la terra (1866).djvu/276

La donzella:	¿Jolia cambra hauré? ¿Ja pensas en masía y en los corrals tambè?
Dafnis:	Tindràs cambra jolia; y 'l numeròs remat      que tinch al prat.
La donzella:	Pastor, que li dirè á lo meu pobre pare si tot ho vol sabè.
Dafnis:	Mon nom diràs y, encare que 't 'par que 's cremará,      s' alegrará.
La donzella:	Hi ha noms molt boniquets, pastor lo teu murmura, potsè es un nom de aquets.
Dafnis:	Mon nom, dès de criatura lo de Dafnis he dut,      nom conegut.
La donzella:	Ets fill de mas capdalt, mè val tant ma naixensa com lo teu nom ne val.
Dafnis:	Ja 'u se: y, aixis s' ho pensa, aqui al entorn tothom,      que val ton nom.
La donzella:	Ensényam los pins alts que dins tos boschs murmuran, y ensenyam tos corrals.
Dafnis:	Les meus pins s' afituran ben be tots des d' aqui:      Mírals.. allí.
La donzella:	Cabretas pastoréu, las terras vaig á veure de Dafnis; no 'us moguéu.
Dafnis:	Pastoréu bous y berras que li vaig á ensenyar      lo pinedar. ·  ·  ·  ·  ·  ·  ·