Pàgina:Cansons de la terra (1866).djvu/275

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.
                    

La donzella:



Que 'u fassa si 'u vol fè',

que si Diana m' ajuda
de Vénus me riurè.

Dafnis:



Cap noya he coneguda

que ne trenqués lo fort
     llas del amor.

La donzella:



Pus jo si 'l trencarè:

tu, pórtal si t' agrada,
que t' estará ben be.

Dafnis:



Tinch por que éll si s' enfada

no 't donga á n' un pastò
     mes lleig que jo.

La donzella:



Molts son los qu' han volgut

de mi ferme sa esposa,
mes cap d' ells m' ha plagut.

Dafnis:



Pus vinch á fer mes grossa

La cort de pretenents:
     te vull. ¿M' entens?

La donzella:



Que tinch de fer?... Ja 'u sabs

los casament sols porta
tristors y mal-de-caps.

Dafnis:



Lo casament la porta

ne tanca als desacerts,
     sols viu de plers.

La donzella:



Mes ay! tothom m' ha dit

que la muller tremola
davant de son marit.

Dafnis:




Qui 'l pobre espós amola

n' es la muller. ¿Que tè
     de temer? Re.
·  ·  ·  ·  ·  ·  ·

La donzella:



Y si passant per tot

io si 't dès, ¿que 'm durias
respont, pastor, per dot?

Dafnis:



Mos boschs y verns tindrias,

y 'ls meus grassos remats,
     y fins mos prats.

La donzella:



Que may á malgrat meu

me deixarás, tú, jura
per un inmortal Deu

Dafnis:



Jamay de ta hermosura

ningú fugí' 'm veurá;
     ho jur pel Pa.