Pàgina:Cansons de la terra (1866).djvu/28

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


l'amor a la patria la guia. Las llegendas tradicionals religiosas demostran lo primer; pera provar lo segont tenim un fet mes fresch. La Grecia l' any 1821 s' alsá á fí de reconquerir sa independencia; ab lo moviment del poble se va despertar l' esperit poétich y en poch temps brollá una poesía popular preciosíssima, mes essencialment patriótica, perque filla era del amor a la patria y no d' altra classe de sentiment. Quan Felip II tractava d' ofegar la revolució dels Paissos Baixos, lo que mes neguit li donava era eixa poesía popular que feya brotar soldats d' alli ahont éll pensava que sols se hi trobavan mercaders.
Ara si tractém d' endevinar quina corda ha sigut la primera qu'haurá fet bruntzir la musa popular, casi, casi podém dir, la religiosa. En efecte l' home al trobarse sol en un vall, al veure la inmensitat del cel, la espessor dels boschs, los núvols gegants prenent diferents formas, l' astre brillant del jorn, y encara mes la esgroguehida lluna que tot just aclareix á la endormiscada terra, devia sentir una especie de por de tot alló, se devia veure petit, devia sospitar la existencia de un Altre que podia mes qu'ell y pera mimvar lo rezel que dins del cor sentia, s' agenollaria sens dupte pera demanar á Aquell que no dèixes caure sobre d'ell lo pes de sa inmensa má, y aquellas paraulas ab que li devía parlar no serian pas cants d' amor, ni patriótichs; aquellas paraulas devian eser plenas d' humiliesa, temor y apocament; motllo que, mes tart perfeccionantse, va donarnos los magnifichs cants sagrats dels llibres sants.