Pàgina:Cansons de la terra (1866).djvu/40

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


claus. Aixís s' esplica com entre 'ls galos se recitavan llargas tiradas de versos grechs, y com los grechs se feren imitadors de la poesía india.

Eixa costum de corre de un poble al altre se conservá tant y tant , que fins molt mes tart , quant ja la poesía contava ab grans poetas , eixos no tenian á menys , ans be ab tota fe y passió ho feyan , d' anar á cantar si no ja al davant del poble , al davant dels poderosos que llargament remuneravan sas cansons. La mateixa Odisea 'ns ho diu ben clar. Eixos cantors del richs, que s' anomenavan rápsodos, vinguè una época en que foren numerosíssims y tingueren la manía d' empendre peregrinacions llarguíssimas; per çò han arribat fins á nosaltres cants preciosos d' aquells vellíssims temps. Aixís s' esplica perqué totas aquellas rassas que ab contacte ab los grechs han estat, tenen per qualitat primordial de sos cants populars eixa senzillesa de espresiò y gran sentiment ; mentres las rassas del Nort que independents s' aguantaren no sentint ni la influencia d' aquell poble, ni de cap altre de la antiga civilisaciò, han conservat en llurs cants eixa asperesa en la forma[1] eixa energia propia d' un poble que dormía sobre una pell ab la llansa al costat.

Com la poesia popular segueix la vida d' una naciò, creix ab ella y ab ella mort , d' aquí es que al comens de l' era Cristiana y destrucciò del imperi Romà , casi , casi estiguè á punt de morir. Emperó un

  1. La poesía del Nort es aspre y salvatge com los costums que canta y 'ls homes pera qui ha estat feta.... Es una poesía que grosserament conta las cosas que sab. (X. Marmier).