nou y terrible sacudiment feu renaixer tots los elements de que 's mantè la Musa del poble. La invasiò dels pobles del Nort li donguè héroes que cantar, un preciòs doll de idéas per ella desconegudas, facilitat de comunicacions que ja s' anavan perdent, y sobre tot un mon nou que lloar , mon que naixia brau , potent , heróich d' entremig de la runa de una civilisació corrompuda. La invasiò de Europa feta per tota aquella gent que venia del cor de l' Asia á fi de pendre un lloch entre nosaltres, feu conmoure totas las rassas del mig de la Europa : las unas se tiravan sobre las altras, las que venian empenyent als que arrelats de temps en lo pais estavan, los feyan sortir de sas casas y tirarse damunt d' altres pobles: si de bona fé 'ls uns eixian de sas cabanas , en cambi d' altres las defensavan ab sanch y ferro. Tot alló, que fou la bugada d' una época corrompuda, despertá d' una manera gran lo sentiment patriótich y nasqueren eixos cants heróichs que, encara avuy, son la admiraciò de la gent que estima la vera poesía, eixos cants, dels quins deya Göthe, que ningú te dret á dir que no 'ls coneix. Llavors vinguè al mon la era d' or de la poesía. De tot alló 'n nasqué lo feudalisme, y digas lo que 's vulla lo feudalisme ha sigut la época mes poética , la en que han campejat mes tota classe de sentiments , la que 'ns ha fet eixa literatura cavalleresca que no te preu , la que 'ns ha portat á eix punt de la civilisaciò en que 'l pensament pot realisar fins alló qu' apar un impossible, la que ha fet brollar de l' aspra penya de l' esclavitut la font de la llivertat. Se necessitava un pon
