etjegava lo cantor de las damas y cavallers regalaren á eixos la popularitat que tal volta no hagueren jamay tingut, si ja no sos noms, almenys llurs trobas. Lo poble sentia traduidas pèl jutglar á sa llenga los cants [1] que en llenga savia s' havia escrit lo trovador, y aixis com en aquella llenga no 'ls entenia, en la seva 'ls escoltava ab un pam de boca oberta.
Lo trovador á vegadas prenia dels llibres [2] la inspiraciò que en son propi cap no trobava , llibres escrits en altras llengas no compresas del jutglar. Emperó, totas las ideas y fins gust d' estil y novedat de pensaments que al trovador per medi del llegir li venian, tambè 's retratavan en los cants del jutglar, perqué eix esperava á que aquell haguès donat forma á lo llegit en altra idioma, y com qu' eixa forma era escrita en un llenguatge per éll molt conegut, en rahó del aprop que vivian una d' altra eixas dos classes de cantors, res li costava, al traduhir ó imitar lo cant en llenga vulgar, inclourehi lo que mes li
- ↑ Los cants dels trobadors era una poesía aristocrática, convencional, escrita en una llenga savia que jamay ha estat parlada y que sols fou compresa per la societat que habitava 'ls castells, poesía que, exceptuant los sirventes, jamay esguardá á las cosas baix lo punt de vista de la realitat, y que á semblansa dels pintors bizantins, representava un mon convencional ab colors y formas consagradas. (D' Arbaud. Chants populaires de la Provence.)
- ↑ Los autors de cansons , en la edat mitxana , anavan á inspirarse en documents escrits en llenga vulgar, ó en crónicas escritas en una llenga morta, en llatí... Moltas poesías d' aquella época diuhen clarament d' hont han sigut tretas pèl autor : Aixís veyem per exemple que
que tenen per objecte contar la vida de un sant. Als cants patriótichs y amorosos no ls fan entrar en sa memoria los qui desempenyan avuy la parodia dels jutglars antichs.
