plasqués de las novas ideas apuntadas en los lays ó sirventesos del que á vegadas era son amo[1]. Veuse aquí com la literatura antiga tenia influencia sobre 'ls cants del jutglar, cants que ab poch esfors passavan á esser poesía popular.
Exemple d' aquesta infiltraciò del gust antich en las obras d' aquella época y posteriors, es una obra que sent feta pèl gran poeta bucólich grech Teocrit, ha arribat fins á nosaltres, si be un xich desfigurada á causa d' haver passat per tantas mans y mes que tot tan diferentas llengas. Tothom coneix lo idili: «Dafnis y la donzella[2];» pus bè, ni ha prou ab lo senzill fet de llegirlo per veure que es lo verdader pare del dols cant popular que 's coneix en Provenza ab lo nom de Las transformations, cant ab que ha enjoyellat à sa hermosa Mireya lo fill de Mayana[3]. En
- ↑ Lo jutglar era pèl regular un músich que cantava 'ls versos del trovador, y que, sense tindre talent per compondrerne (en tot hi ha exepcions), savia donarlos mes lluhiment al recitarlos, ó sols ni acompanyarlos ab l' armonía d' son instrument. Lo jutglar era pèl trovador lo que un patge per un cavaller. (Fabre d' Olivet. Le troubadour).
- ↑ Vejis l' idili K Z.
- ↑ Mistral.
l' autor del Roman de Roncesvaux mes d' un cop invoca la autoritat de llibres escrits.
«Il est escrit as Set-Sains en Bretagne.....
il est escrit au Saint-Denis moutier.»
Fins lo nom de la llenga en que escribian traheix lo orígen de sas inspiracions, roman no vol dir altra cosa que traducciò. (E. de Laveleye. Introducciò á la saga dels Nibelunchs).
Y á mes á mes de tot lo dit, tenim tots los trovadors catalans que foren deixebles en tot y per tot dels provenzals, y en ells se hi troban, y ells no 'n negan, á cada pas traduccions é imitacions no solament de llatins, sí que tambè de grechs, italians y fins francesos.
