que 'ns móu á deixar quelcuna cosa de naltres en esta terra en la que no mes fem que passarhi. ¿Perqué no 'n queda casi cap, se 'ns preguntará llavors? ¿Per què? Per la mateixa rahó que tampoch ne quedaria cap de grega, espanyola ó francesa, sino haguessen vingut tres poetas á encarregarse de inmortalizarlas teixintlas unas ab altres y fentne una Iliada , un Poema del Cid y un Cant de Roland? Per nostra desgracia lo que casi tots los pobles han tingut, á naltres nos ha mancat. Ja sia perqué no hem hagut poétas de prou forsa per ferho, ja per eixa especie de reserva y poca estima de sí mateix propia del catalá , lo cert es que en est género som pobres. En cambi, en cants religiosos y d' amor ben pochs nos guanyan.
- VII.
¿Quina forma métrica es la propia de la poesía popular catalana? La de un vers únich que contè un pensament ó be part d' ell. Lo vers está trencat per una cessura generalment á la séptima ó quarta sílaba [1]. Eixa cessura es aguda quan lo vers es breu :
- ↑ Aqueixa cessura podria ser que haguès pres naixement de las obras dels trovadors , las que casi sempre presentavan llurs bordons trancats per cessuras tan pronunciadas com los de las nostras cansons populars. Qui vulla enterarse ab profit de las formas métricas dels trovadors , llegesca la obra que ab lo titol de Ressenya histórica y crítica dels antichs poétas catalans, deguda a la ilustrada ploma de En Manel Mila, fou premiada en los Jochs florals de 1865 ab una medalla d' or.
