ha estat fet per dos motius: 1.ª perqué sembla natural ferho així, tota vegada que 'l llibre aqueix es un aplech de Cansons catalanas : 2.ª pera fer veure que en Catalunya eixa classe de poesía havia pres tal vol que no 's mostrava escasa en cap género y savia cantar en qualsevol tó. En efecte aventatja á totas las altras fins en la varietat de metros y sobre tot en la música. Una cansó catalana es pèl poeta y 'l músich una armonía del cel, una cosa que remòu totas las fibras del cor; á semblansa de las baladas escocesas de las que tan bè 'ns parla W. Scot, deixa l' ánima conmosa y melancónica com la contemplaciò d' una posta de sol. La música tè una cadencia prolongada , sumament melódica , y á voltas certas inflexions que despertan de cop las ideas mes funerarias y sobrenaturals: ço no vol dir que no tinga tonadas joganeras y festiuas , res d' aixó. Al costat de 'ls estudiants de Tortosa(exemple de las primeras) hi tenim cansons tan aixeridas com L' aucellet y Lo petit baylet, y tan frescas y armoniosas com La pastoreta y La dama d' Aragó. Mes tant las unas com las altras conservan aqueix carácter especial que las distingeix de totas las de las altras nacions.
Deixant la música, de la que molt se 'n podria dir, passém á una altra cosa.
Lo que es d' estranyar es que no 's trobin entre 'ls cants del pais las tradicions heroicas propias d' ell mateix: mes aixó se esplica molt be. No hi ha pas dupte de que hi foren eixos cants, pus tot poble lo que canta ab mes anhel es sa historia mateixa , pus lo ferho satisfá son amor propi y eixa veu secreta del cor
