Pàgina:Cansons de la terra (1866).djvu/63

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat validada.


ya pera bè dels que han mort. A fora es costum durlhi cada dia fins á ser complert l' any despres de la mort del per qui 's fà. Se du dintre d' un cistell tapat y abans d' alsar l' hostia se dòna al capellá: en aqueixa missa, que resa, lo qui ofereix, ajenollat aprop del sacerdot, hi há damunt del altar una plata y en la barana d' aquesta, enganxadas y cremant, cinch cerillas. En las ciutats s' acostuma á fer la oferta deixant la panareta tapada ab un panyo negre damunt del altar y llavors las cinch cerillas s' enganxan en la barana de la panera, cremant mentres dura la missa.

______________

Que com mes me feu l' oferta — mes pena 'm dau.

Se funda aqueix vers en la creencia en que está 'l poble de que, qui condempnat se 'n va d' aquest mon, eternament déu patir sens que puga cap oració millorar sa sort; y ans al contrari tothom está cert de que, si per ell resos se diuhen, en lloch de mimvar llur pena se la fa creixer.

______________

Encara que en la versió publicada en lo ja citada obra del Sr. Milá se hi troban aquests versos


— Féune tancá' aquella mina — muller leal
féune tancá' aquella mina — ¡viudeta igual!
Que dòna al convent de monjas — muller leal,
que dòna al convent de monjas — de San Joan.

Nosaltres no 'ls hem posat á la nostra perqué en cap de las moltas versions que havem arreplegat los hi hem trobat : darrerencament hem sapigut que hi han estat afejits á principis d' aquest setgle. Eixa cansò també tè per nom l'Anima condempnada.