- Vers 112.
—Al estable son que donan — gra á n' als cavalls.
- Vers 114.
—Paguénlos be las soldadas — muller leal, ja veyéu las mevas penas — ¡viudeta igual!
- NOTAS.
Aqueixa cansó se confon moltas vegadas ab la tradició del mal cassador que no es altra cosa que una imitació d' una rondalla del nort. Los pagesos prenen tan á lo serio la existencia de aqueix condempnat que cada nit tè que fer per forsa sa carrera seguit de millers de gossos y en companya de la que fou sa aymia, que fins hi ha un vent que l' acostuman á anomenar del Mal cassador y ben á matents son, quan aqueix ayre bufa, á tancar la porta de sas masías á fi de no sentir de tan aprop los renills dels cavalls, los udols dels gossos y la fressa de la cavalcada que segons ells travessa pèl entorn de llurs casas. Es tanta la convicció que de haverlo sentit tenen mes d' una vegada, que pagés hi ha que ho juraria davant de un Sant Crist.
«Pocas tradicions se conservan en Catalunya tan vivas y localisadas com la del Compte Arnau; sa morada encar avuy se ensenya, donantse per tal una casa coneguda ab lo nom de Parnau entre Ripoll y Campdevano. — En lo corral del monestir de Ripoll se donava una almoyna deixada per la familia de Arnau y que rebian los pobres sens respondre Deu li pach.» (V. Milá. — Muestras de romances catalanes inéditos.)
- ______________
Cada dia 'us faig la oferta — compte l' Arnau.
Oferta. Es lo pa y vi que portan los faels á la esgle-
