Pàgina:Cansons de la terra (1866).djvu/70

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat validada.


Cada cabell una perla — cada perla un anell d' or.
Son germá se la mirava — ab aquell ull de l' amor.
Si no fossem germans propis — nos casariam los dos.
Ja l' agafa ab sas mans blancas — y la munta á n' el silló.
Se la n' ha portada á vendre — á la fira de Lió.
Ne demanaren cent onsas — ne tragueren cent y dos.
Lo jove que l' ha comprada — ja s' en tè per tot ditxós.
No la deixa anar soleta — ni á missa ni á sermó,
L'endemá n' era diumenge — á missa anaren tots dos.
Al entrarne de la Iglesia — los altars lluiren tots.
Al pendre l' aygua beneita — los anells li cauhen tots.
Als criats que la acompanyan — los cullen de dos en dos.
Quan las damas la han vista — promptement li n' han lloch.
Las damas seuhen á terra — y ella en cadireta d' or.
Capellá que diu la missa — n' ha perduda la llissò.
Per dir dominus vobiscum — diu et cum espiritu tuo.

NOTAS.

Eixa cansò tè á mes altres comensaments, com son Un perayre tè una filla y A Paris n' hi ha una dama, emperò 'l de la nostra versiò es lo mes popular. De las quatre ó cinch diferentas tonadas que tè, hem triat la que 'ns ha paregut mes bonica y sobre tot mes popular. No es solzament aquí en Catalunya que l'heroina de una cansó n' es una donzella que 'l poble se hi mira en presentarla fresca com un pom de flors y plena de gracias; entre 'ls cants provensals populars, també n' hi ha un que diu:

La rosa de mai
es pa 'nca 'spandido
á qu la dounarai
á Thereso ma mio,
point de roso,
point de flours,