Pàgina:Cansons de la terra (1866).djvu/77

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat validada.


«Dèu lo guart senyor Veguer — á vosté y la companyia
vaja á despenjá 'l meu fill — qu' encara está plé de vida.»
—Fugiu d' aquí dona boja — no 'm digáu tal bojería
que tan es viu vostre fill — com aquest gall y gallina.
Lo gall se posa á cantá', — la gallina al plat ponia.
—Aixó es miracle del cel — miracle que Deu envia.
Despenjaren á l' infant — y penjaren la fadrina.

Variants.

Vers 17.

Ja l' agafan y me 'l lligan — y 'l penjan al mateix dia.

Vers 20.

Diu la romera al romeu — que 'l seu fill veure volia.
—Ahont vols anar dona loca — ahont vols anar dona mia,
de tan lluny com lo veurás — á plorar te posarias.
De tan lluny com lo va veure — ja plora com si's moria.
Sant Jaume lo tè pèls peus, — pèl cap la Verge Maria,
los angelets pèl entorn — que li feyan companyia.
—Ay mare la meva mare — una cosa jo 'us diria,
que n' anésseu á cal batlle, — á cal batlle de la vila
qu' allí al trobaréu dinant — ab un gall y una gallina.

Vers 32.

— Vaji á despenjá 'l meu fill — que ja n' es tornat á vida.

Vers 36.

Aixó es miracle del cel — y de la Verge Maria.

Després del últim vers de la nostra versió hem
vist en lo romancerillo del Sr. Milá eix altre: