Pàgina:Cansons de la terra (1866).djvu/84

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat validada.


Del dia de Sant Cristofol—be me 'n puch ben recordar
d' aquella pluja que feya—d' aquella pluja que fá.

                         ¡Si 'm tira l'amor y 'm toca,
                         si ·m toca bè 'm tocará,
                         tírali, tírali, tírali,
                         tírali sino se 'n va!

Me 'n varen treure de casa—no 'm volgueren dar sopar,
ne vaig pendre la escopeta—y me 'n vaig aná' á cassar.

                         ¡Si 'm tira l'amor y 'm toca,
                         si ·m toca bè 'm tocará,
                         tírali, tírali, tírali,
                         tírali sino se 'n va!

No 'n trobo cassa ninguna—pera poderli tirar
sinò una pobre pastora—que guardava 'l bestiar.
La pastora está dormida—no la 'n goso á despertar,
ne cullo un ram de violas—y al pit las hi vaig tirar.
Las violas eran frescas— la pastora 's despertá.
—Digáume la pastoreta—¿de qui es lo bestiar?
— Las ovellas del meu pare,—los moltons del mèu germá,
las cabretas ne son mevas,—los cabrils del rabadá.
¿Que cercáu per aqui jove?—¿que 'us hi pensavaho trobar?
—La vostra amor donzelleta—si me lo voliaho dar.
—No 'u héu de dir á mon pare—ni tampoch á mon germá,
ni tampoch á ma germana—qu' així ningú no 'u sabrá,
sino als aucellets que volan—y no saben de parlar.
Ni havia un de xarraire—y tot ho va aná á contar.