Pàgina:Cansons de la terra (1866).djvu/85

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat validada.


—Ay trista y desgraciada—que veig veni' á mon germá!
Pistons y pistola porta—y la vida 'm llevará!
—No t'espantis pastoreta—ell á tu no 't matará,
primer jo perdrè la vida—abans éll no 't tocará.
                         ¡Si 'm tira l'amor y 'm toca,
                         si ·m toca bè 'm tocará,
                         tírali, tírali, tírali,
                         tírali sino se 'n va!

Variants
     En lo Romancerillo del Sr. Milá hem vist comensada eixa cansó aixis:

     Una mantinada fresca—vaig sortir per 'ná á cassar.

Vers 10.

Ja se 'n alsa y se m' acosta—ab un roch á cada má.
—Que 'n feu aqui, lo bon jove—que 'n veniu qui á cercar?
—L'amor vostra donzelleta—si 'm la volguesseu donar.
—Demanéula á lo meu pare—y tambè al meu germá,
y tambè á la meva mare—y al meu oncle capellá,
que si ells vos la donavan—per ben donada será.

NOTA.

     La tonada d eixa cansò es de las mes hermosas y mes alegres d' entre totas las catalanas: en molts pobles de la montanya la fan servir pera ballarhi la sardana.