Pàgina:Cansons de la terra (1867).djvu/103

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


—Ai! belo man blanqueto.—blanch coumo lou lach;
fresco coumo la roso,—qu t' a vist et te vei!
—Mario Madaleno,—tournes dins lou pecat,
sept ans as resta 'n baumo—sept ans l' y tournaras.
-Seignor Diou, moun bouen paire,-coumo pourrall' y 'star?
—Ta souere Santo Martho—t' anará counsoular,
la blanco couloumbeto—te pourtar' a dinar,
et les auceous que pitoun—t' anaran abeurar.
-Seignour Diou, moun bouen paire-me li fetz plus tournar,
des larmos de m es uelhs—les mans me lavarai,
des larmos de mes uelhs—les peds vous lavarai,
des chevus de ma testo—vous les eissugarai.

 Tambè entre 'ls cants populars de la illa de Ferœ que ja fa molts anys nos ha dat á coneixe Mr. X. Marmier n' hi ha un de religiòs sobre 'l mateix asumpto. Per ser molt notable tant per sa part poética, com per son esperit moral y folosófich, lo posem aqui traduhit al catalá.

madalena.

 Jesus s' acosta al marge del riu ; Madalena está rentant un gerro.
 —Escolta, Madalena, deixam beure un poch d' aiga ab aquest gerro que rentas.
 —Est gerro no es pera béurehi. Si vols jo te 'n darè ab lo clot de la má.
 —Si tu fosses tan pura com esho la meua mare, pendria l' aiga que ab tas mans m' ofereixes.
 Madalena jura que n' es tant pura com una monja. Jura pèls sagrats llibres que may ha tingut comers ab cap home.
 —No juris, no juris, li crida Jesus, que estás en