Pàgina:Cansons de la terra (1867).djvu/13

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.

«L' ayre provincial y 'l carácter del pais animan tambe sa música, es á dir, las tonadas ó melodías ab que s' acompanyan, y ellas solas, quan no hi haguès altra prova, nos la donarian completa de la existencia de una poesía original é indígena. Que aquestas melodías son del tot provincials, ho asseguran no sols las indescifrables armonías qu' existeixen entre 'l carácter de una música y la manera de sentir de un poble, sino tambè carácters no mes reals pero mes fácils de senyalar, es á dir, la conveniencia de la idea musical ab la forma prosódica de las paraulas, ab la entonaciò general de una llengua determinada y ab las inflexions especials de que 's val cada poble pera expressar sos diversos sentiments »

Y ara deixant ja per sentada la indisputable originalitat dels nostres dolsos cants, nos ocuparém un poch del llibre que 'l Sr. Briz, plé del mes noble entussiasme, ha donat al públich: graciòs ramet de flors silvestres qual deleytòs aroma nos plau y 'ns embadaleix.

Trenta tres son las cansons que componen la obra, de las quals podem dir que no n' hi ha una sola que no sia ben popular. Totas van acompanyadas de variants, notas y versions en llenguas estrangeras , lo que , com es de suposar, dòna un interés á las poesías que sens aquest requisit deixarian de tindre. Ademés, per via de introducciò lo Sr. Briz ha enriquit sa obra de un erudit estudi sobre la poesía popular, estudi brillantíssim que dòna á compéndre ben á las claras los especials coneixements que l' espressat Sr. posseheix de la literatura catalana.