Pàgina:Cansons de la terra (1867).djvu/178

que 'l roser qu' ha fet aquesta
cap mes d' altre ne fará.

 Prou s' ho pensava la tonta
que de celos me moria;
qui d' amor no n' ha tingut
may pot de celos morirse.

 Si voléu ballar corrandas
veniu al nostre carrer
que las xicas s' enamoran
dels fadrins que ballan be.

 Si jo ne fos lo cordò,
lo cordò de ta cotilla,
coneïxeria 'ls intents
que dins de ton cor anihuan.

 La vila de Sant Martí
rodona com una poma,
las carreteras hi van
de Madrit á Barcelona.

 A Guimerá ne son guapas,
á Ciutadilla no tant,
á Roca-llaura froment,
á Bell-tall la flor del ram,
á Glorieta bon blat,
á Passaman esporgueras,
y á la Pobla de Ferrant
hi ha 'l floret de las donzellas.

 Vostra mare es una esglesia
vostre pare es un altar
y vos sou una relliquia
que la voldria adorar.

 La teua llenga n' es gel
y los teus ulls ne son foch;